Funcions de la Gestió Financera

La gestió financera és un component essencial en qualsevol organització. Inclou una sèrie de funcions que permeten la correcta administració dels recursos econòmics i l’assoliment dels objectius establerts. Aquestes funcions s’organitzen en tres àrees principals: la planificació financera, la gestió dels recursos i el control dels objectius.

La Planificació Financera

La planificació financera és el procés a través del qual s’estableixen les bases per al control financer a l’organització. Aquesta funció implica la predicció dels resultats futurs, de manera que es pugui orientar tota l’activitat empresarial cap a l’assoliment dels objectius marcats.

Anticipar Resultats Futurs

Anticipar els resultats futurs és vital per a la presa de decisions informades. Aquesta previsió es fonamenta en la recopilació i anàlisi de dades històriques i tendències del mercat. La complicitat de diferents àrees de l’empresa és fonamental en aquest procés, ja que s’ha de considerar informació financera, operativa i de mercat per tal de construir un model preditiu que minimitzi els riscos.

Gestió dels Recursos Necessaris

La gestió dels recursos necessaris implica la correcta adherència de les eines i fonts de finançament, tant interns com externs. Aquesta gestió assegura que l’organització pugui operar de manera eficient, maximitzant el rendiment dels recursos disponibles.

Recursos Interns

Els recursos interns són aquells que prové de l’activitat pròpia de l’organització. Inclouen els ingressos generats pel negoci, els estalvis acumulats i les reserves. Una gestió adequada d’aquests recursos permet assegurar la liquiditat i la sostenibilitat a llarg termini de l’empresa. Optimitzar els recursos interns implica una minuciosa supervisió de les despeses i de la rendibilitat dels projectes en què s’inverteixen.

Recursos Externs

Els recursos externs són aquells que es destinen a l’organització mitjançant fonts que no formen part de l’operativa diària. Inclouen crèdits bancaris, inversors externs i altres instruments financers. La selecció adequada de recursos externs és crítica, ja que implica una responsabilitat financera que ha de ser ben gestionada per evitar l’endeutament excessiu que pogués amenaçar la solvència de l’empresa.

El Control dels Objectius

El control dels objectius és la funció que permet verificar si l’organització avança cap als resultats esperats. Aquesta funció és essencial per ajustar l’estratègia financera en funció dels resultats reeixits.

Control Periòdic dels Resultats

Realitzar un control periòdic dels resultats permet conèixer l’evolució financera de l’empresa. La comparació dels resultats amb els objectius inicials permet identificar desviacions i abordar-les de manera oportuna. Aquest control regular no només inclou l’anàlisi de les xifres financeres, sinó que ha de considerar també aspectes qualitatius, com la satisfacció del client i l’eficiència operativa.

Ajust del Pla Financer

L’ajust del pla financer és una part fonamental del control dels objectius. Quan es detecten desviacions significatives, és imprescindible revisar i modificar les estratègies establertes. Aquest procés d’ajust s’ha de realitzar de manera proactiva, per tal de preservar la salut financera de l’organització i garantir l’assoliment dels objectius econòmics marcats. La flexibilitat en l’ajustament del pla és un factor clau que permet afrontar de manera efectiva els canvis en l’entorn empresarial.

Fonts de Finançament

Les fonts de finançament són els recursos necessaris que les empreses utilitzen per dur a terme les seves activitats operatives i d’inversió. Entendre les diferents classificacions d’aquestes fonts és essencial per a la planificació financera efectiva.

Classificació segons la Procedència

Aquesta classificació distingeix entre dues categories principals de finançament: les fonts internes i les externes, cada una amb les seves característiques i avantatges.

Fonts Internes

Les fonts internes són aquells recursos que generen les pròpies operacions de l’empresa. Inclouen els guanys acumulats i altres ingressos formats per l’empresa. Són considerades una opció viable perquè no impliquen deute extern.

Fonts Externes

Les fonts externes són els recursos que l’empresa obté d’entitats o individus fora de l’organització. Aquestes fonts poden incloure préstecs, inversions de capital o crèdits comercials. S’utilitzen per finançar projectes que superen la capacitat de generació interna de recursos.

Classificació segons la Pertinença

Segons la pertinença, les fonts de finançament es poden dividir en fons propis i fons aliens, reflectint el seu origen i les condicions associades a cada tipus.

Fons Propis

Els fons propis són aquells recursos aportats per accionistes o socis de l’empresa. Inclouen:

• Aportacions de capital inicial.
• Beneficis no distribuïts, que són els guanys reinvertits en l’empresa.
• Provisions per a inversions futures o per a cobrir possibles pèrdues.

Fons Aliens

Els fons aliens provenen de fonts externes, que requereixen una devolució, implicant interessos o altres càrrecs associats. Alguns exemples són:

• Préstecs bancaris.
• Emissions d’obligacions.
• Finançament a través de proveïdors.

Classificació segons el Termini de Devolució

La classificació segons el termini de devolució ajuda a determinar la durada dels compromisos financers i la seva càrrega sobre la liquiditat de l’empresa. Aquesta classificació es divideix en finançaments a llarg termini i a curt termini.

Finançament a Llarg Termini

El finançament a llarg termini és aquell que supera l’any de durada. Sol ser utilitzat per finançar projectes d’inversió significatius, com ara l’adquisició d’actius fixes o la implementació de nous projectes estratègics. Els préstecs hipotecaris i les emissions d’obligacions són exemples típics.

Finançament a Curt Termini

El finançament a curt termini és aquell que ha de ser retornat en un període d’un any o menys. S’utilitza generalment per cobrir necessitats immediates de liquiditat, com ara el pagament de proveïdors o despeses operatives. Inclou crèdits comercials i préstecs a curt termini.

Fonts de Finançament Pròpies

Les fonts de finançament pròpies representen els recursos que una empresa pot utilitzar per fer front als seus compromisos financers sense dependre de tercers. A continuació, es detallen les principals categories d’aquest tipus de finançament.

Aportacions dels Socis

Les aportacions dels socis són una de les principals fonts de finançament internes. Consisteixen en els recursos que els propietaris o socis d’una empresa aporten per al seu funcionament i per al seu creixement. Aquest capital pot provenir de:

• Persones físiques: socis individuals que decideixen invertir en el negoci.
• Empreses: altres companyies que aporten capital a canvi d’accions o participacions.
• Consortiums empresarials: agrupacions d’empreses que col·laboren per a potenciar el seu capital comú.

Aquestes aportacions no sols serveixen per cobrir despeses inicials, sinó també per afrontar projectes de creixement i expansió. La implicació dels socis pot variar, afectant la gestió i direcció del negoci.

Reserves

Les reserves són els beneficis generats per l’empresa que no es distribueixen entre els socis, sinó que es reinverteixen en el negoci. Aquests recursos són essencials per diverses raons:

• Permeten afrontar situacions d’urgència o imprevistos sense necessitat de buscar finançament extern.
• Faciliten la inversió en nous projectes o en la millora de les instal·lacions.
• Contribueixen a incrementar la solvència financera, mostrant un potencial de creixement més sòlid davant possibles inversors o entitats financeres.

La gestió d’aquestes reserves és crucial, ja que una administració ineficient pot resultar en la pèrdua d’oportunitats de creixement.

Amortitzacions i Provisions

Les amortitzacions i provisions són dues categories que fan referència a la pèrdua de valor dels actius i a la comptabilització de despeses futures, respectivament. A continuació es detallen:

Amortitzacions

Les amortitzacions reflecteixen la desvalorització dels béns a llarg termini, com ara maquinària i immobles. L’assignació d’una part dels costos d’adquisició d’aquests béns a les despeses de funcionament cada any permet:

• Mantenir un control més acurat sobre els costos del negoci.
• Distribuir l’impacte d’una despesa elevada al llarg del temps, evitant així la penalització immediata del balanç econòmic.

Provisions

Les provisions són quantitats establertes per anticipar despeses futures desconegudes en quantitat o data. Aquesta pràctica permet a les empreses:

• Tenir una millor previsió del flux de caixa necessari en el futur.
• Minimitzar els impactes negatius que podrien sorgir de despesa imprevista.

És essencial no confondre les provisions amb simples estalvis, ja que aquestes impliquen una previsió i una planificació acurada dels riscos potencials.

Fonts de Finançament Alienes

Les fonts de finançament aliens són recursos externs que les empreses poden utilitzar per obtenir els mitjans necessaris per a la seva operació i creixement. Aquests recursos solen requerir la devolució en un termini determinat i podrien implicar costos en forma d’interessos o altres condicions financeres.

Préstecs Bancaris

Els préstecs bancaris són una de les fonts de finançament aliens més comunes. Una institució financera proporciona una quantitat determinada de diners, que l’empresa ha de retornar en un període acordat. Aquest tipus de finançament pot adoptar diferents formes:

• Préstecs hipotecaris: Finançament destinat a l’adquisició d’immobles o terrenys, que es garanteix amb la propietat adquirida.
• Préstecs personals: Quantitats menors que poden ser utilitzades per diverses necessitats empresarials, sense un destí concret.
• Crèdits a curt termini: Finançament dissenyat per cobrir necessitats immediates de liquiditat, amb un termini de devolució que sol ser inferior a un any.

La selecció del tipus de préstec adequat depèn de les necessitats específiques i de la capacitat de retorn de l’empresa. Abans de sol·licitar un préstec, és fonamental realitzar un estudi detallat de la situació financera per assegurar-se que es pot gestionar el pagament dels interessos i el principal.

Emissions d’Obligacions

Aquesta és una altra via important per obtenir finançament extern. A través d’emissions d’obligacions, una empresa pot emetre títols de deute que són adquirits per inversors, amb l’obligació de retornar el capital invertit juntament amb els interessos després d’un període especificat. Les característiques principals d’aquest tipus de finançament són:

• Termini de devolució fix: Les obligacions solen tenir dates de venciment determinades, que van des de pocs anys fins a dècades.
• Interessos periòdics: Els inversors reben pagaments d’interessos regulars, que poden ser anuals, semestrals o en altres intervals establerts.
• Menor cost financer: En alguns casos, les emissions d’obligacions poden resultar més econòmiques que els préstecs bancaris tradicionals, especialment per a empreses amb bona reputació de crèdit.

L’emissió de bons és una estratègia que permet a les empreses diversificar les seves fonts de finançament, així com accedir a sumes significatives de capital en condicions més favorables que altres formes de deute.

Crèdits Comercials

Els crèdits comercials són acords entre una empresa i els seus proveïdors, que permeten a l’empresa adquirir productes o serveis amb la possibilitat de postposar el pagament per un període determinat. Aquest mecanisme és molt utilitzat en el món empresarial per gestionar millor el flux de caixa. Les seves característiques inclouen:

• Terminis de pagament flexibles: Els venedors ofereixen condicions que varien entre uns dies i uns mesos, permetent a les empreses gestionar millor els seus ingressos i despeses.
• Sense interessos immediats: En molts casos, els crèdits comercials no requereixen pagar interessos si el deute es satisfà dins del termini acordat.
• Millora de la relació amb proveïdors: Un bon ús d’aquests crèdits pot contribuir a establir relacions sòlides amb proveïdors, que sàpiguen que l’empresa compleix amb els seus compromisos.

Utilitzar crèdits comercials de manera efectiva pot ser un factor clau en la planificació financera d’una empresa, ja que permet augmentar la flexibilitat financera i millorar la capacitat de reinversió en el negoci.